Tignes 2013

Sempre vius!!

La màgia del bosc

Solemne i d'atributs coratjosos, és el camí que busco. Tot sovint em sembla trobar-ne entrades però n'hi ha molts que s'hi assemblen. El busco amb tant afany per que és únic, per que m'aporta la felicitat. L'entrada és d'un verd humit, la terra encara fa olor de pluja i segurament aquesta sensació és d'energia, de màgia pura. Perquè, si no, tinc la sensació que la sang es converteix en vida, que al fluir per les venes omple de vitalitat tot el meu cos. Perquè, si no, deixa de tenir preocupacions el meu cap quan el trobo i el començo a caminar, doncs per que aquest és el meu camí.

Es perd pel mig dels arbres de fulla caduca que amaguen bolets a les seves faldes a cotes baixes i cap al cim, és habitat per avets i pins d'uns tons de verd clar i fosc. És màgic per que si, doncs tot i no haver-hi soroll no hi ha silenci, de dia ben il·luminat i de nit ben despert. Molts son els que hi passen, pocs el que el respecten, molts els que el desitgen i pocs els que s'atreveixen a viure-hi per gaudir-lo.

Algun cop he sentit que hi habiten follets i fades, ells mantenen viva la màgia del bosc, se de ben segur que jo també en soc un, doncs aquí, entre el formigó, la política i els diners em costa sentir-la córrer per les venes, em costa creure que la vida la vulguem viure així.

Que em diguin somiador, que m'acusin de muntar castells a l'aire però sobretot que jo no em senti com un d'ells, que no em conformi amb el que veig i segueixi desitjant cada dia un món com el que somio tot sovint.

Que cada primavera doni flor als desitjos, que els colors pintin cadascuna d'aquestes façanes aburrides i que totes les persones, follets i fades que tinguin una part de llum a dins sàpiguen transformar-la en vida.